La capital està podrida
la capital ja no té amor
la princesa està enamorada
però prohibeixen els petons

Tot canvia a la posta de sol
quan l’únic que existeix és el misteri i la passió
les princeses es troben a una frontera
com a la tràgica història de Romeu i Julieta

La lluna a la parella abraçava,
però es separaven abans l’albada
la luxúria d’ells dos perdurarà,
com aquesta història, que mai acabarà.

Marc Durán

Vull plorar, però no puc
Vull cridar, però no em surt
Avui mateix, ell, m’ha matat
amb un cruel “no et vull parlar”

No sé què vull,
no sé què fer,
no sé què sento,
no se res.

Dos grans amics abans érem
“els millors amics”, així ens deien
De tot parlàvem, des de minúcies
fins a les més perilloses polèmiques.

Fins al dia de la gran confessió
on la nostra relació, va canviar de to
des de les converses fins als actes
des de les emocions fins als pensaments

Al principi ens insinuàvem, després
vam passar a l’acció. Durant els vespres
parlàvem com si no hi hagués un demà.
Tot anava bé, tant, que vam fer-ho de veritat

La il·lusió del moment és qui ens va portar
aquella passió, aquell amor, aquell joc
no sabia que m’ho faria passar malament
Fins que arriba el moment de la depressió

No sé què vull,
no sé què fer,
no sé què sento,
no se res.

Marc Durán